TEMA 6. Trastorns d’eliminació

Els trastorns d’eliminació estan relacionats amb les funcions biològiques de la micció i la defecació i es denominen enuresi (pipi) i encopresi (caca) respectivament, essent la primera la més freqüent.

L’enuresi ha estat definida com una descàrrega involuntària i persistent d’orina durant tot el dia, ..

• L’enuresi (pipi) nocturna és el tipus més freqüent, ja que entre el 10% i el 20% de la població infantil no controla la micció durant el vespre.
• És més freqüent entre els fillets que entre les filletes.
• L’enuresi nocturna disminueix la seva freqüència entre la població infantil a mesura que anem augmentant l’edat
• La taxa de remissió espontània se situa entre el 13,5% anual.
• Hi ha diferents tractaments de l’enuresi entre els quals hem de destacar
• El farmacològic
• El conductual: pipi-stop, l’entrenament en retenció voluntària i l’entrenament en llit sec. 

Encopresi: pauta de defecació inadequada, consistent en que l’infant evacua el seu intestí en llocs socialment inapropiats quan ja té una edat suficient per defecar en lloc correcte (WC) i no té cap malaltia orgànica que pugui explicar aquesta conducta.

Els principals tractaments de l’encopresi solen ser el mèdic i el conductual.

Quan una mandíbula es tanca es diu oclusió. Si ho fa malament i no mastega be s’anomena distoclusió.