Tema 3. Dèficit visual

Definició: Pèrdua o manca que pot ser total o parcial i que afecta al grau de visió o de percepció visual. 


Parlem d'una persona amb ceguera  quan ens referim a aquelles que no veuen res en absolut, o que tenen una lleugera percepció de llum. 


Parlem de persones amb deficiència visual, quan volem senyalar a aquelles persones que amb la millor correcció possible podrien vorer o distingir, encara que amb dificultats, alguns objectes a distàncies curtes. En les millors condicions, algunes d'elles poden llegir lletra impresa quan té suficient mida i claretat, però generalment, de forma més lenta i utilitzant ajudes especials. 


Per tant, les persones amb deficiència visual, a diferència d'aquelles amb ceguera, encara conserven restes de visió útil per a la seva vida diària. 


Per quantificar el grau de ceguera o de deficiència visual s'utilitzaran dues variables: 

• Agudesa visual: Habilitat per discriminar clarament detalls fins en objectes o símbols a una distància determinada. És la nitidesa. 
• Camp visual: Capacitat per rebre l'espai físic visible, quan l'ull està mirant a un punt fixe. 

Repercussions que té una persona amb ceguera: a nivell social, familiar, escolar, laboral, psicològica, física, econòmiques...

• A nivell psicològic: dependrà del cas, si troba la ceguera des que va néixer o posterior al naixement.  A nivell psicològic: l’estat d’ànim en funció de depressions, creences irracionals (prejudicis que pot crear. Exemple: per la meva forma de ser mai seré acceptat dins del grup).
• A nivell físic: trobarem el problema d’autonomia (també es troba a les repercussions socials), les barreres arquitectòniques, el tema de l’esport és molt important (hi ha un centre de la ONCE a Barcelona “Joan Amades” que ajuda a com moure’s, fer esport...).
• A nivell social: els problemes que poden patir són els prejudicis cap a la resta (la societat pot pensar que necessiten molta ajuda les persones cegues). Barreres arquitectòniques: voreres, semàfors, transport públic... A Eivissa tenim barreres arquitectòniques però en molts s’han posat solució. Per exemple: les voreres per creuar el carrer.
• A nivell econòmic: afecta a nivell laboral, que no la contractin. També seria social aquesta deficiència

Com es mouen: Una persona amb ceguera es mou amb bastó i/o gos. N'hi ha dos tipus de bastó: el blanc i el groc. El groc és per informar que té dèficit visual però menys greu. El blanc es fa servir per persones amb un dèficit visual més greu. El bastó té al final una bola rodona per acoplar-se a l'espai.

El bastó s'agafa fent petits cops i si és un terreny molt pla, es pot arrastrar amb la boleta. Quan s'aproxima a un semàfor intenta tenir el pla com una extensió del seu braç, s'aproxima i a poc a poc se l'acopla cap amunt. Quan ja sona el semàfor,primer explora i desprès creua. 

Si no hi ha bastó, es posa la persona amb ceguera al mateix nivell que la persona vident. La persona amb ceguera agafa el colze de l'altra ja que així nota els moviments, si es gira o no. 

Com estudien: Poden estar a un centre ordinari però necessiten molts de recursos. Necessitaran: fer servir el sistema Braile, Tots els llibres que estan en braille estan traduïts al nostre codi. Si volem dissenyar un conte per un nen ceg, ha de ser gran ja que totes les il·lustracions es plasmen al llibre mitjançant relleus i materials. Ex: Llibre dels núvols, ho faríem amb cotó, altres materials... Com a mestres hem d’intentar compensar l’agudesa visual i quan no podem hem de traslladar els elements. Els més difícils de traslladar són els conceptes de colors. Per ensenyar això hem de vincular algun objecte/cosa al color. Exemple: Vermell --> agafarem objectes més càlids. Treballarem molt l’estimulació basal-sensorial, que engloba totes les activitats que es treballen amb el tacte.

Si no poden escoltar ni vorer ho fan amb un sistema dactitològic. 

Hem de saber què és, les dues variables, quina és la tiflotecnologia que fem servir per la deficiència visual (bastó, estimulació basal-sensorial), l’etiologia que pot ser diversa, les afectacions que tenen, causes, recursos educatius. 

Tiflotecnologia: 
És el conjunt de tècniques, coneixements i recursos encaminats a procurar als cegs i deficients visuals els mitjans oportuns per a la correcta utilització de la tecnologia. 


El sistema Baille és el mitjà de comunicació per a persones cegues i deficients visuals, per tant, és necessari adaptar per als discapacitats visuals tots els mitjans utilitzats pels vidents. 

Màquina Perkins

Els instruments més usuals per al coneixement de l'escritura són la Pauta i la Màquina Perkins. Són mitjans lents, dificilment es pot corregir les errades, insertar coses olvidades, etc. Per tant, és necessari passar a altres mitjans més comodes i ràpids. 




Els sistemes tiflotècnics es poden classificar en tres grups: 

• Sistemes autònoms: poseeixen en sí mateixos determinades funcions encara que la majoria poden ser connectats a l'ordinador per a la realització d'altres activitats. Aquests, es classifiquen en visuals, tàctils i parlants, en funció del canal d'accés a la informació. Exemples: Optacon, Versabraille, braille'n Speak, EUREKA A4.
• Sistemes d'accès a l'ordinador: les distingirem en funció del sistema sensorial al que van dirigits: visual, tàctil o auditiu. Ecemples: NAVIGATOR, Braille hablado plus, Programa PC MASTER, ZOOMTEX PLUS...
• Perifèrics específics: Impresores Braille. 

Materials i recursos tècnics: 


Aquests, tracten de superar les barreres de comunicació: l'accés a la informació escrita o codificada. 
Entre els materials específics, s'han de destacar: 


Materials basats en la percepció tàctil: 

• Llibres Braille
• Màquina d'escriure Perkins
• Àbac
• Caixa aritmètica
• Equip de dibuix de línies en relleu (Sewell)
• Paper de "canya". No talla, té un grossor com la cartolina fina.
• Programa GB (gràfics per a impresores braille)
• Altres materials adaptats

Materials basats en la percepció auditiva: 

• Llibre parlat
• Calculadores parlants
• Rellotges parlants

Materials d'alta tecnologia (tàctils, auditius, visuals)

• Optacó
• OCR (reconeixedors òptics de caràcters)
• Ordinadors específics
• Perifèrics per a ordinadors compatibles
• Impresores braille
• Sistemes d'accès a la pantalla.
• Aparells per a pràctiques de laboratori
• Diccionaris i enciclopèdies electròniques: DILE, DIDACTA, DIRAE, DABIN.
• Revisor de pantalles JAWS 3.3