Tema 4. Deficiència auditiva

Definició: és la pèrdua o manca total o parcial d’audició. Amb quina unitat la mesurem? Amb els decibels.

• HIPOACÚSICS: nens l'audició dels quals és deficient, però que amb pròtesi o sense ella adquireixen el llenguatge oral per via auditiva, encara que aquest llenguatge tingui algunes deficiències d'articulació, lèxic i estructuració que seran majors o menors, que seran majors o menors d'acord al grau de Hipoacúsia. Audició funcional per a la vida ordinària
• SORDS PROFUNDS: La seva audició no és funcional per a la vida ordinària. Existeix major dificultat per a l'adquisició del llenguatge oral per via auditiva, convertint-se la visió en el principal llaç amb el món i en el canal per a la comunicació

Com es detecta: Un infant a nivell auditiu se’l fan dues proves

• Una primera prova es fa als pocs dies de nàixer: Otoemissions. Se li posa un aparell a l’orella i aquest emet unes emissions que tornen a l’aparell i li envia una informació. Es fa a les dues orelles dues vegades en dos moments diferents

• Quan no passa aquestes, li fan una segona prova: Potencials evocadors al tronc cerebral. Consisteix en que el nen ha d’estar totalment relaxat i adormit (recomanen que el nin no dormi moltes hores abans d’anar a l’hospital, no donar-lo de menjar... empipar-lo lo màxim possible per que quan arribin allí es quedin cansats), li pelen una mica la part de l’orella i li posen uns elèctrodes. Miren la resposta. És per filar més prim la seva capacitat auditiva. Si aquesta prova dóna negativa se li fa finalment un estudi genètic

El nen amb hipoacúsia, té un desenvolupament normatiu fins que desvaria. El balboteig el fa desprès d'haver escoltat sons del que l'entornen. El nen hipoacúsic farà el balboteig però no es produirà el feedback. Per tant, hi haurà una diferència entre dues variables: l'edat cronològica i l'edat auditiva. A partir del balboteig ja es produeix una separació important, el trastorn auditiu es comença a disparar. 

A nivell hospitalari el terme sordesa no existeix, sempre parlem d’hipoacúsia. A nivell més educatiu/discapacitat existeix el terme hipoacúsia el farem servir amb una persona que té una sordesa lleu (no necessiten audiòfon), amb persones que tenen una sordesa aguda parlarem de sords




Podem parlar de diversos tipus de sordesa:

• Segons el nivell d'adquisició fonètica (osea i aperea), dels decibels.
• La sordesa segons l'adquisició del llenguatge. Segons aquesta, tenim la sordesa postlocutiva (desprès de començar a parlar, escoltar, sentir i haver processat una base lingüística mínima) i la prelocutiva (abans d'assolir i adquirir el llenguatge i els sons). Aquí trobarem la sordesa crònica.

Tipus d’audició:

• Normal, normativa que tenim va de 0 a 20 decibels
• Lleu, de 20 a 40 decibels (hipoacúsia).
• La mitjana és de 40 a 80 dèbils és lleu. (sordesa)
• La severa seria de 80 a 90 (sordesa)
• La profunda és més de 90(persona amb cufótiga). 90 és un avió que està despegant. No podran rebre el llenguatge per via auditiva, necessiten recolzament visual.
• Cofòtics: No tenen restes auditius

Hi ha dos tipus d’audiòfons: 

• L’analògic (el que s’enganxa a l’orella) 
• El digital  (és molt més car i és com un tipus de pila i més discreta. A més la qualitat del so és moltíssim millor). Els infants fan servir l’analògica ja que ells juguen i poden perdre el digital

El llenguatge de signes

“És la forma de comunicació espontània mitjançant la qual els sords es comuniquen entre ells, suplint d'aquesta manera la privació de l'oïda i de la parla”

Aquest tipus de llenguatge, que s’expressa a través de la configuració, 

posició i moviment de les mans i de l’expressió del rostre, es caracteritza per  no ser ni  fix  ni estable. Està subjecte a un conjunt d’influències que contribueixen a modificar l’estructura dels signes i a inventar nous signes per a referir-se a nous objectes

El llenguatge oral:

El procés d’adquisició del llenguatge oral pels infants, en especial amb 
els que presenten sordesa profunda, és complex ja que la seva adquisició no és ni natural ni espontània. Per tant l’aprenentatge  haurà de ser planificat de forma sistemàtica pels adults. 


Dificultats dels infants sords durant els primers mesos de desenvolupament:

• Els infants sords necessiten més temps per a passar de la primera paraula a un vocabulari de 10 paraules
• La velocitat d’increment de vocabulari no augmenta significativament a partir de posseir 50 paraules
• Els primers conjunts de paraules tenen relativament menys paraules generals nominals i més personal-socials
• Les primeres 50 paraules tenen un major nombre de paraules acció
•  Les primeres 100 paraules tenen més modificacions