Tema 2. Deficiència motòrica

ASPECTES BÀSICS DEL DESENVOLUPAMENT DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT MOTRIU

Què és un trastorn motriu? «És una alteració de l’aparell motor causada per un funcionament deficient del sistema nerviós central, del sistema muscular, del sistema ossi, o d’una interrelació dels tres sistemes que dificulta la mobilitat funcional d’una o vàries parts del cos»

Qualsevol nen/a amb un trastorn motor presenta dificultats de mobilitat com: poc control postural, domini reduït dels moviments voluntaris, poca destresa a l’hora de realitzar tasques manuals, problemes per a articular paraules o comunicar-se, etc

IMPORTÀNCIA DE LA PREVENCIÓ: 

Existeix alguna forma de prevenció? podem destacar tres formes de prevenció: en primer lloc podem diferenciar la prevenció primària, objectiu de la qual consisteix en prevenir la deficiència abans que es produeixi; per altra banda, diferenciem la prevenció secundària que té com a finalitat bàsica disminuir els efectes d’una malaltia. Per a poder reduir la gravetat d’aquesta, cal destacar l’estimulació precoç per part de la família i tot el conjunt de professionals que intervenen en l’educació de l’infant a l’escola: psicòlegs, mestres, fisioterapeutes, logopedes, i terapeutes ocupacionals; per últim ressaltem la prevenció terciària, la qual s’aplica quan no s’han pogut dur a terme els altres dos tipus de prevenció, i consisteix en totes aquelles accions enfocades al seguiment posterior a la intervenció.

Com s’aplica a la realitat educativa? A través de la realització dels plans de prevenció amb activitats que estiguin enfocades a la dimensió de l’aula, de l’escola, del context social i, finalment, de la família. Per l’elaboració d’aquests plans és necessària l’ajuda d’altres persones vinculades a la competència educativa, en especial els psicopedagogs.

PERFIL I ACTITUDS PSICOEDUCATIVES DEL MESTRE:

Les qualitats més importants que un docent ha de tenir són les següents: flexibilitat, paciència, responsabilitat, facilitat per comunicar-se, empatia, organització, capacitat de comprensió, ha de ser accessible a l’alumnat, encoratjador, equilibrat, disciplinat, motivador, col·laborador amb els altres companys i professionals, etc. D’aquesta manera, serà capaç de satisfer les necessitats i mantenir una conducta natural amb cada nen i nena

IMPORTÀNCIA DE LA SOCIALITZACIÓ DE L'INFANT: 

Dins i fora de l’aula, considerem bàsic ressaltar els següents aspectes de socialització: promoure la participació i la col·laboració, amb la finalitat d’afavorir l’autoestima; la implicació del mestre, evitant la sobreprotecció, ja que l’infant no podria gaudir d’una vida autònoma; i finalment la utilització, per part del docent, d’estratègies psicològiques i educatives per a engrescar als alumnes a que participin amb el nen/a que presenta problemes motrius. També considerem oportú, que l’infant amb discapacitat motriu, expliqui a la resta de la classe (o a qualsevol altre persona que estableixi un contacte proper amb ell/ella) el tipus de deficiència que té, ja que així facilitarà el procés de socialització i d’inclusió.

IDENTIFICACIÓ I ANÀLISIS DE LES DIFERENTS NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS DINS DELS DIFERENTS ÀMBITS I LA SEVA INFLUÈNCIA EN EL DESENVOLUPAMENT

ÀMBIT INTEL·LECTUAL: 

L’alumne/a amb discapacitat té un desenvolupament motriu diferent al de la resta de companys, però això no vol dir que no pugui realitzar accions com pensar, raonar, intervenir en diverses activitats, interpretar i assolir correctament els continguts que el/la mestre proporciona a l’aula. En definitiva, els problemes de desenvolupament cognitiu no han d’estar necessàriament relacionats amb els trastorns motrius. De fet, «molts dels alumnes amb discapacitat motriu tenen un nivell intel·lectual elevat»

Per això és important que tot el conjunt de professionals dins del context escolar disposin d’una sèrie d’instruments (com per exemple el Test de Raven, el de Colúmbia i el de Peabody) i mètodes (entrevistes, observació sistemàtica, etc.) per a poder avaluar la intel·ligència del nen/a. L’ordinador també suposa una eina ideal per a determinar les seves necessitats i capacitats.

Pel que fa als aspectes relacionats amb la intel·ligència, els que el mestre ha de tenir més en compte són: l’adopció de postures per part de l’alumne/a; el nivell d’atenció; la disposició a resoldre dificultats; “les reaccions davant l’exigència”; observació dels moments en què el nen/a té un millor rendiment cognitiu; etc. I perquè s’han de tenir en compte aquests factors intel·lectuals? – Per habilitar les possibles mancances que tingui el nen/a.

TRASTORN MOTÒRIC:  Per fer un diagnòstic general es tendran en compte les següents variables: 

1. Tonicitat: El nivell de concentració muscular que regeix en una zona. Una alta concentració muscular ens permet aixecar diversos objectes. Quan és molt reduïda trobem la hipotonia. Els que van molt rígids és hipertonia. Quan hi ha una regularitat del cos, trobem la distonia(alteració general del to muscular).
2. Moviment: Trobem la hipercinèsia (moviments repetitius els quals no es poden controlar, diferent a les estereotípies à nen amb autisme). Per altre banda, la Sincinèsia (tu ordenes que avancis l’extremitat inferior dretana però fas un altre moviment totalment diferent. És a dir, dónes una ordre per fer o executar un tipus de moviment motòric però realitzes un altre moviment i a nivell de coneixement tu saps que ho fas).
3. Localització: Tindrem en compte les extremitats superiors i inferiors. Si tenim una extremitat alterada parlarem de mono- pot ser una monoplegia o monoparèsia. La monoplegia és que l’afectació és molt greu i que la rehabilitació serà molt més dura i lenta o inexistent. Si parlem de monoparèsia és que l’alteració és menys greu. La rehabilitació amb el professional pot permetre que millori la seva condició però possiblement mai es rehabiliti al complet.  Quan parlem de dues extremitats ens referirem a para-. Quan parlem de paraplegia trobem afectació generalment a les dues extremitats inferiors. Tenim la di- (un de dalt i un de baix creuada). Una altra es la emi- (extremitat inferior i superior o esquerrana o dretana). La tetra- es refereix a tot. Per tant, la més greu la tetraplegia i la menys greu és la monoparesia. L’etiologia pot ser congènita o hereditària i també adquirida o ambiental. N’hi ha tres tipus d’adquirida: prenatal (abans), perinatal (durant naixement) o postnatal (després).

ESPINA BÍFIDA

És una manca de moviment total. La paràlisis cerebral sol ser adquirida i l’espina bífida sempre és congènita. És un trastorn motòric de caire congènit i que pot acompanyar amb hidrocefàlia . quan es produeix un excés de líquid es produeix un augment de la massa ossea. L’espina bífida pot tenir un retard cognitiu. Amb espines bífides treballem l’estimulació motòrica, la cognició molt vinculada amb el llenguatge i tot vinculat amb el SAC.




Descripció clínica: Trastorn congènit caracteritzat per la manca de tancament dels arcs posteriors de les vèrtebres; afecta al tancament del tub neural i pot ocasionar defectes en els teixits tous superficials o en les estructures contingudes en el canal espinal. Hi ha de 3 tipus d’espina bífida: oculta, mielomeningocele i meningocele. Acostuma a anar associada a una hidrocefàlia. Produeix manca de mobilitat i sensibilitat en músculs i òrgans situats per sota de la lesió. La hidrocefàlia associada produeix problemes en el llenguatge i disc. Intel·lectual


Descripció funcional: Requereix l’ús de crosses o cadira de rodes per desplaçar-se. No controla els esfínters i li cal un catèter i acordar uns horaris d’evacuació. Calen ajudes per a desenvolupar correctament el llenguatge quan hi ha hidrocefàlia. Necessària l’ajuda multidisciplinar per poder integrar-se en escola ordinària.

DISTRÒFIA MUSCULAR DE DUCHENNE

És congènit, origina una distròfia neurogenerativa.  A mesura que el nen va creixent va perdent tonicitat, força muscular. Primer les cames, desprès la pelvis... El nen de caminar haurà d’anar en cadira de rodes... va perdent fins a la mort degut a un atac de cor. Tenen una esperança de vida sobre els 20 i pocs. Treballarem l’autonomia personal (que intenti ser el més autònom possible), a nivell d’objectius la màxima aspiració que podem tenir és mantindre diverses habilitats. La part emocional és importantíssim i tant amb l’alumne com amb els pares. Als pares lis donarem notícies dolentes  amb una tècnica molt bona: primer tantejar el terreny, demanar-los que és allò que saben del nen (així agafen una consciència) i desprès dir quines expectatives tens del nen. També hem de demanar als pares si volen saber-ho o no. Hi ha que escollir el moment.

Descripció clínica: Trastorn hereditari causat per un gen anormal a la proteïna distrofina i caracteritzat per debilitat muscular a les cames i la pelvis, amb pèrdua de massa muscular. Progressa ràpidament i acaba afectant la totalitat del cos. Produeix per tant falta de mobilitat, contractures musculars, problemes en la freqüència cardíaca, deformitats esquelètiques i problemes respiratoris


Descripció funcional: A causa de la manca cada cop major de mobilitat haurà de servir-se de crosses i més tard de cadira de rodes, requereix ajudes pel desplaçament i activitats quotidianes com l’autocuidat. És important l’exercici físic i per tan l’àrea d’EF, vigilar que el nen mantingui una posició correcta. No cal variar objectius ni continguts del currículum perquè els problemes intel·lectuals són gairebé mínims.

PARÀLISIS CEREBRAL

Treballarem SAC’s i la motricitat. La part cognitiva a priori no està alterada. Està tot el dia callat amb la mirada fixa. L’hem d’estimular d’alguna manera. Hem d’inventar un altre codi per a que aprengui, un altre sistema de llenguatge. L’objectiu és evitar que assoleixi un retard en l’aprenentatge

Descripció clínica: Conjunt de trastorns motòrics que alteren els moviments voluntaris i la postura, causats per una lesió al cervell durant l’embaràs. És irreversible i no progressiu. Acostuma a anar associada a problemes perceptius, psicològics, i sensorials. Algunes característiques: atetosi, espasticitat i atàxia. Pot afectar unes extremitats o d’altres en major o menor nombre.

Descripció funcional: Pot requerir molts i diversos tipus d’ajudes depenent de l’afectació. Molts requereixen l’ús de cadira de rodes o crosses, requereixen ajuda de logopedes i altres especialistes per a les deficiències no motrius. A l’escola necessiten reforç degut a un possible retard mental i altres problemes associats al síndrome, i molts recursos tècnics per tenir accés a les eines de treball i recolzament per realitzar moltes activitats.