TEMA 9. TDAH

Definició:
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per la presencia de tres símptomes/trets:

• Dèficit d'atenció: No focalitza els seus sentits amb l'activitat realitzada.
• Impulsivitat: La manca de control
• Hiperactivitat motora i/o vocal. Excès d'activitat.

Aquests símptomes es poden combinar i segons això es donaran tres tipus de TDAH:

• TDAH tipus 1. Predominant amb dèficit d’atenció. El nen compleix amb uns requeriments de la impulsivitat, de la hiperactivitat però no tots. En canvi es compleix la majoria del dèficit d’atenció.
• TDAH tipus 2. Hiperactiu i impulsiu. Compleix amb tots els trets de la hiperactivitat i impulsivitat però potser compleix tan sols amb algun tret del dèficit d’atenció.
• TDAH tipus 3. Combinat. Es donen tots els trets dels tres

Etiologia i prevalença

Es comenta, no està 100% verificat que és un trastorn de caire hereditari i és un trastorn neurobiològic el qual es dóna la majoria en boixos. Tres de cada quatre són nens. És un trastorn permanent i es desenvolupa en qualsevol tipus de context.

El diagnòstic d’aquest trastorn es dóna mitjançant tres vies/tipus de contextos. Si falla alguna no es pot confirmar un diagnòstic 100%:

• Nivell clínic/Avaluació clínica: És a dir, una avaluació psicològica. El psicòleg haurà d’avaluar el comportament de l’infant i el context sociofamiliar.

• Nivell educatiu: Hi intervindran el psicopedagog i la mestra d’educació infantil. Avaluen la conducta de l’infant a nivell socioescolar

• Nivell clínic psiquiatra: S’encarregarà de passar-li totes les proves mèdiques adients i si es confirmen els punts A i B s’encarregarà d’administrar-li la medicació si és adient. La medicació té un èxit del 95%. Contraindicacions de la medicació: es que es triga uns mesos a ajustar la medicació: el pesen, mesuren la tensió...(dades objectives) i a partir de tot a això li donen una dosis, però hi ha infants que necessiten més o menys. També com a contraindicacions trobem la falta de gana

Té un tractament per part de les tres disciplines: Medicació concreta. La medicació és permanent però es va reduint. Si a la maduresa funciona la medicació se li pot retirar.

Diagnòstic diferencial

• Trastorn de l'aprenentatge: Retard cognitiu. el seu rendiment en lectura, càlcul o expressió escrita és inferior al que s’espera per l’edat, escolarització i nivell d’intel·ligència

• Trastorn oposicionista o negativisme desafiant: Nen amb moltes rabietes, que discuteix amb força. Emprenya a les altres persones, és molt susceptible, rencorós

Consideracions metodològiques: 

• Activitats curtes. Consignes curtes i aclaridores. Lèxic senzill. Les activitats es treballaran a través de rutines

• Afavorir el desenvolupament de cronogrames de manera que sàpiga quan comença una tasca i quan acaba una altra. Així afavoreix la capacitat d’atenció de l’infant.

• Presentar-li estímuls i que d’aquells estímuls (lletres, figures, colors...) siguin capaços de seleccionar-los. Exemple: has de cercar totes les b i totes les q. Han de trigar com a molt 3 minuts i que ell sigui capaç de discriminar/diferenciar. També es pot fer per discriminació oral: li presentem una fulla amb colors i ha de dir quins colors hi ha. De vegades fan estereotípies/ ecolàlies orals: repeteixen un color cada “x” temps.

S’identificarà com un trastorn quan aquests símptomes, o els comportaments que se’n derivin, es donin amb molta major freqüència i intensitat que en els nens/adolescents d’igual edat i que interfereixin la vida quotidiana a casa, l’escola i en el seu entorn en general